Descripció del projecte
La governança climàtica apareix com un àmbit privilegiat de visibilitat dels problemes que planteja la fixació d'objectius, la determinació de responsabilitats i el control del poder en l'escenari complex de la globalització. El projecte pretén avançar, des del punt de vista de diferents aspectes del Dret, en la determinació d'estratègies per afrontar adequadament una política plural i eficaç davant els reptes que el canvi climàtic planteja a les societats contemporànies.
L'aparell conceptual utilitzat parteix de la idea constitucional, d'acord amb les tendències que es van desenvolupant en el present de constitucionalització del Dret internacional i constitucionalisme complex o en xarxa. A partir d'aquí, es va a la noció del constitucionalisme de l'escassetat, basat en els conceptes de sostenibilitat i justícia ambiental, amb l'objecte de proporcionar una matriu apropiada per a dotar de substància al complex d'instruments internacionals relatius a la reacció davant el canvi climàtic, així com els diferents desenvolupaments jurídics interns, particularment, els produïts en l'àmbit espanyol.
El projecte pretén, així, en primer lloc, establir un model constitucional teòric apropiat per avançar en marcs d'interpretació del Dret que maximitzin les normes jurídiques relatives a la reacció davant el canvi climàtic, a partir de la idea tradicional del constitucionalisme com a instrument de control de poder. Aquest model vindria definit pels principis de precaució, responsabilitat i cooperació, d'acord amb una idea pragmàtica, adaptativa i plural de la constitució, concebuda com complex normatiu que permet el control del poder i garanteix l'estatus dels membres d'una determinada comunitat (sigui aquesta estatal o no).
A partir d'aquesta idea constitucional, que permet projectar-la en un context internacional, en segon lloc, es pretén avançar en la formulació d'un inventari crític del marc jurídic internacional i intern en relació amb les polítiques d'adaptació i mitigació del canvi climàtic. Es busca aquí oferir una imatge ordenada i completa de les normes que disciplinen la resposta social al canvi climàtic, detectant els problemes que plantegen en la formulació de marcs polítics de resposta, així com les possibilitats que ofereixen des del punt de vista de la intervenció dels tribunals com a garants de la constitució i dels drets humans.
A partir d'això, es pretenen desenvolupar les possibilitats de litigació en matèria de canvi climàtic, aprofitant la configuració constitucional del marc jurídic prèviament descrit, amb la idea d'explorar les possibilitats de control del poder (particularment, en la jurisdicció contenciosa) i d'exigència de responsabilitats, amb consideració especial al deute climàtica, en l'àmbit jurisdiccional. Finalment, es busca l'exploració de les possibilitats i els límits de l'operativitat dels principis fonamentals del model constitucional d'anàlisi, en un context en què, d'una banda, apareixen estructures normatives discordants, com el règim internacional del comerç, o, d'altra banda, es presenten problemes en relació amb elements nuclears de la idea hegemònica del Dret, com, particularment, la seguretat jurídica, en espais normatius diversos, com el de la responsabilitat civil, el Dret penal o el Dret administratiu sancionador.
L'aparell conceptual utilitzat parteix de la idea constitucional, d'acord amb les tendències que es van desenvolupant en el present de constitucionalització del Dret internacional i constitucionalisme complex o en xarxa. A partir d'aquí, es va a la noció del constitucionalisme de l'escassetat, basat en els conceptes de sostenibilitat i justícia ambiental, amb l'objecte de proporcionar una matriu apropiada per a dotar de substància al complex d'instruments internacionals relatius a la reacció davant el canvi climàtic, així com els diferents desenvolupaments jurídics interns, particularment, els produïts en l'àmbit espanyol.
El projecte pretén, així, en primer lloc, establir un model constitucional teòric apropiat per avançar en marcs d'interpretació del Dret que maximitzin les normes jurídiques relatives a la reacció davant el canvi climàtic, a partir de la idea tradicional del constitucionalisme com a instrument de control de poder. Aquest model vindria definit pels principis de precaució, responsabilitat i cooperació, d'acord amb una idea pragmàtica, adaptativa i plural de la constitució, concebuda com complex normatiu que permet el control del poder i garanteix l'estatus dels membres d'una determinada comunitat (sigui aquesta estatal o no).
A partir d'aquesta idea constitucional, que permet projectar-la en un context internacional, en segon lloc, es pretén avançar en la formulació d'un inventari crític del marc jurídic internacional i intern en relació amb les polítiques d'adaptació i mitigació del canvi climàtic. Es busca aquí oferir una imatge ordenada i completa de les normes que disciplinen la resposta social al canvi climàtic, detectant els problemes que plantegen en la formulació de marcs polítics de resposta, així com les possibilitats que ofereixen des del punt de vista de la intervenció dels tribunals com a garants de la constitució i dels drets humans.
A partir d'això, es pretenen desenvolupar les possibilitats de litigació en matèria de canvi climàtic, aprofitant la configuració constitucional del marc jurídic prèviament descrit, amb la idea d'explorar les possibilitats de control del poder (particularment, en la jurisdicció contenciosa) i d'exigència de responsabilitats, amb consideració especial al deute climàtica, en l'àmbit jurisdiccional. Finalment, es busca l'exploració de les possibilitats i els límits de l'operativitat dels principis fonamentals del model constitucional d'anàlisi, en un context en què, d'una banda, apareixen estructures normatives discordants, com el règim internacional del comerç, o, d'altra banda, es presenten problemes en relació amb elements nuclears de la idea hegemònica del Dret, com, particularment, la seguretat jurídica, en espais normatius diversos, com el de la responsabilitat civil, el Dret penal o el Dret administratiu sancionador.